El conferenciant Joan Codina.Les obres teatrals no es consoliden fins a final del segle XI i arribaran a final del segle XIV amb una important evolució. El primer teatre medieval és una escenificació dramàtica de la litúrgia catòlica on es representen els misteris. Les escenes es fan dins els propis edificis religiosos. La llengua escrita és el llatí, ja que a Europa continua sent la llengua culte, i no serà fins el segle XIV que es començaran a redactar en català. Destaquen quatre gèneres teatrals que han arribat fins als nostres dies
a) La Passió.Englobada dins l’època de la Setmana Santa, generalitza la seva representació entre els segles XII i XIV en diferents poblacions. Destaquen dos documents, manuscrits originals de la Passió de Cervera del 1.534 escrits en català medieval, i la Consueta d’Olesa de 1.538 on descriu un inventari de roba i objectes propis dels figurants. Les representacions deixaran de fer-se dins les esglésies arran del Concili de Trento dels anys 1.545-1.563, fet que obligarà a recórrer els carrers de les viles. Els teatres no apareixeran fins el segle XIX.
b) El Corpus. Dins la Pentecosta, o pasqua granada, la seva representació va ser instituïda pel papa Urbà XI l’any 1.262 i ratificada a tot Europa pel papa Joan XXII a través d’una butlla l’any 1.316, fet que comportà la seva celebració al territori català a partir del 1.320. La seva representació ja es fa al carrer i consta de gegants, de bèsties i d’entremesos, tot plegat un conjunt d’imatges, art dramàtic i dansa, destinat a amenitzar i precedir el pas de les autoritats. D’aquí en naixeran el ball de diables, els enramats i les catifes de flors. Destaca el Llibre de les Bèsties escrit per Ramon Llull al segle XIII.
c) El Cant de la Sibil·la.Drama litúrgic de cant gregorià amb gran difusió al sud d’Europa fins que el Concili de Trento del 1.545 el va anar fent desaparèixer, ja que era considerat un ritu pagà. Estaven escrits en llatí i al segle XIII es tradueixen al català. Es una cançó pròpia de la nit de Nadal. S’implanten a Mallorca amb força a causa de la reconquesta. També es canta a l’Alguer.
c) El Misteri d'Elx.Drama medieval sacre, líric i religiós que descriu la mort, l’assumpció i la coronació de la Verge Maria, té el seu origen en tradicions locals que el vinculen a la ciutat. S’ha representat sense interrupció des de mitjans de segle XV a la Basílica de Santa Maria d’Elx (Alacant) i pels carrers de la ciutat. S’escenifica cada 14 i 15 d’agost i la interpretació és totalment cantada sobre un text escrit parcialment en valencià i parcialment en llatí.
Cristina Campreciós Layola
Resum de la conferència que va pronunciar el doctor en història de l'art en Carles Sánchez Márquez el 2 de juny de 2022, amb el títol:
LES PINTURES MURALS DE LA SEU D'ÈGARA (I). TERRASSA.. El conjunt arquitectònic de la seu d’ Ègara el composen tres esglésies, Sant Maria, Sant Miquel i Sant Pere. Estan situades sobre una part del turó de Vallparadís, antic assentament també ocupat per ibers i romans abans de l’època medieval. El Doctor Sánchez Márquez ens realitza un recorregut històric, artístic i arquitectònic dels edificis fins arribar al romànic.
Dos dels tres edificis conserven pintures murals que daten del segle VI d.C. Les de Sant Miquel foren descobertes a final del segle XIX quan Puig i Cadafalch, arquitecte i arqueòleg i el seu equip intervenen en el conjunt d’ Ègara. Presenta una Teofania a l’ absis que combina un Crist dins una màndorla sostinguda per àngels, indicant la seva ascensió. L’escena està delimitada per uns cortinatges amb la intenció de revelar un misteri que denota el caràcter sobrenatural de Crist. Destaca la gestualitat dels apòstols situats en genuflexió i amb una mà sobre la boca. Les pintures tenen molts aspectes singulars vinculats amb l’Orient mediterrani, ja que s’han trobat models semblants a Síria i a l’Egipte copte que també daten del s.VI d.C.
Les pintures de Santa Maria foren descobertes l’any 1918 quan en retirar el retaule Major de Sant Ruf (del s.XVI) apareixen unes pintures gòtiques que deixen veure parts d’altres anteriors. Es presenten escenes visibles des de la nau com la crucifixió de Crist i l’entrega de claus de Sant Pere i Sant Pau. Tres escenes més només es veuen des de l’altar, com la mort d’Ahitofe, Absalom i el Rei David, personatges relacionats entre sí que pertanyen a l’antic testament.
Cristina Campreciós Layola Absis de Sant Miquel.
Cúpula de Santa Maria.
>
Resum de la conferencia pronunciada el 20 de maig de 2020 per na Anna Balaguer Prunés, doctora en història i estudis de numismàtica, amb el títol:
LA MONEDA ALS COMTATS CATALANS.
Carlemany divideix Catalunya en comtats, Barcelona-Girona-Osona, Empúries-Perelada-Rosselló, Cerdanya-Berga i Urgell-Pallars, i dona poder als comtes perquè facin encunyar moneda. En aquest moment la peça que es fabrica és el Diner de plata, de 20cm de diàmetre i 1,70 grams de pes, amb l’anagrama de Karolus en la cara i el símbol de la seca holadesa en el revers. Amb el temps els comtats s’aniran separant del domini franc i esdevindran petits estats independents amb comte i moneda pròpies. Entre el 793 i el 806 quatre tallers catalans Barcelona, Girona, Roda i Empúries, batiran moneda mantenint l’anagrama de Karolus en el seu anvers. En consten documents de compra-venda detallats en cartularis, prova evident de circulació de moneda. Al s.X les monedes tindran un disseny i un pes diferents en cada comtat, però seran sempre en plata. Només Barcelona al s.XI emetrà el Mancús, una moneda d’or amb 1,90 grams de pes, bilingüe llatí-àrab. De les moltes imatges de monedes de la present conferència en destaquen dues del comtat d’Osona per la seva qualitat d’execució, la moneta bovus, amb els Sants Pere i Pau en l’anvers i un pagès amb bous en el revers; i la moneta Ausona, amb Sant Pere en l’anvers i el nom de Vic en el revers.
Cristina Campreciós Layola:
Síntesi de la conferència del dia 10 de novembre de 2021, que va pronunciar l'historiadora na Montserrat Pagès i Paretas, doctora en Història de l’Art, sobre:
UNA NOVA LECTURA DE LES PINTURES DE SANT CLIMENT DE TAÜLL.
. Després de fer una síntesi de les pintures de Sant Climent de Taüll, exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya ha comentat, amb profusió de fotografies projectades, les diferents pintures que van quedar a les parets després que foren arrencades les del museu i ha exposat el seu estudi que ha permès de conèixer millor la iconografia del conjunt monumental. També ha exposat els enigmes que encara queden pendents de resoldre. 
na Montserrat Pagès i Paretas en un moment de la conferència.
Resum de la conferència pronunciada el dia 20 d'octubre de 2021 per en Joan Codina Bernaus, enginyer i historiador, amb el títol:
Catalunya Medieval. Els origens de la nació, de les institucions i dels símbols.
El conferenciant Joan Codina.L’any 801 la dominació ha passat a mans de l’imperi Carolingi i a Carlemany que regnarà fins el 814. El succeirà el seu fill Lluís el Pietós (814-840) i posteriorment els seus tres fills hereus. El 877 s’inicia una revolta contra el rei legítim Lluís el Tartamut, i mercès al recolzament reial ofert Guifré el Pilós (878-987) serà investit amb els comtats de Barcelona, Girona i Osona, a més d’Urgell, Cerdanya i Conflent. A la seva mort els seus quatre fills governaran les terres de forma hereditària. El 987 mor l’últim rei carolingi Lluís V sense descendència i la nova cort reial ja no és reconeguda pels comtes catalans. L’any 993 Ramon Borrell II i Ermessenda de Carcassona es casen amb la intenció d’unificar els comtats i regir-los. Però la mort de Ramon Borrell el 1.017 no ho permeté. No serà fins l’any 1.064 que Ramon Berenguer I i Almodis apareixen esmentats com a “principes del principatu” sent considerats els primers sobirans dels diversos comtats catalans. El document escrit més antic on s’ha trobat la forma “catalanensis” i “Catalania” és la crònica pisana “Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus” que data del 1.115 després de la conquesta de Mallorca per pisans i catalans. Les primeres institucions catalanes, la Generalitat, el Consell de Viles, el Consell de Cent (1.265) i les Corts, foren creades per Jaume I el Conqueridor. Aquesta última té origen en l’assemblea de Pau i Treva promoguda per primera vegada l’any 1.027 per l’Abad Oliba. El símbol de les quatre barres més antic correspon a unes barres pintades que hi ha sobre el sepulcre romànic d’ Ermessenda, i un segell de cera per lacrar documents de Ramon Berenguer IV que data del 1.285. Les primeres referències a una bandera van aparèixer durant la primera Croada entre el segle XI i XII.
Cristina Campreciós Layola
Resum de la conferència que va pronunciar el dia 19 de febrer de 2020, en Robert Baró i Cabrera doctor en Història i canonge conservador i arxiver de la Catedral de Barcelona, amb el títol:
ELS PRECEDENTS DE LA CATEDRAL DE BARCELONA
El conferenciant
Robert Baró. Va iniciar la seva àmplia ponència parlant de les diferents excavacions realitzades en el subsòl de la catedral i les troballes més antigues que daten d’època tardo romana del segle IV ó V, corresponents a la primitiva església paleocristiana. Baró feu un repàs força detallat dels elements que es conserven d’aquesta època tardana i destacà cronològicament els personatges més rellevants entre els quals destaquen dos bisbes Pretextat i Pacià. Després, caminant entre visigots i musulmans, arribem a l’època del Comte Ramón Berenguer el Vell i la seva catedral romànica. Aquesta construcció, avui desapareguda en la seva pràctica totalitat, també ens ha deixat alguna resta significativa. Arribats al nostre temps i sobre el mateix punt de partida, trobem l’esplèndida catedral gòtica que data del 1.260, els precedents de la qual, es van descobrint mica en mica.
Cristina Campreciós Layola:
Resum de la conferència pronunciada el dia 22 de Gener de 2020 per en josep m. masagué i torné, arquitecte i historiador, amb el títol de
EL ROMÀNIC DE SABADELL.
El conferenciant josep m masagué.Després d’una breu introducció històrica descriu, acompanyat de plànols i detalls, els edificis romànics de Sabadell:
Sant Pau de Riu-sec, data dels segles X-XII. Es d’una sola nau amb absis i un campanar de torre. La meitat de ponent és una ampliació del s. XII. La façana de ponent conté una finestra geminada. Destaca la singularitat de l’absis que té una posició excèntrica respecte a l’eix de la nau que força una unió inusual entre tots dos, també la del campanar que té un lleuger gir respecte la part baixa que ens indica una represa de l’obra. Sant Pau és construïda sobre restes romanes.
Sant Nicolau ó Sant Feliu d’Arraona, data dels segles X i XI. Consta d’una nau/transsepte i un absis. Sobre l’absis hi ha dues finestres en forma de creu. Destaca l’arc paredat situat en el mur de tramuntana que seria el pas a un edifici amb forma de creu, on la capella de Sant Nicolau en seria el braç dret, tal com ho va descriure Bosch i Cardellach, l’any 1793.
Sant Vicenç de Jonqueres, data dels segles XI i XII, tot i que només en queda el mur de tramuntana i el de ponent. L’edifici actual és d’una nau amb dues capelles d’èpoques diferents. El campanar és de paret sobre el mur de ponent de dos metres de gruix. Entre el s. XIII i XIV es va ampliar la nau i al s. XVIII es va tornà a allargar tot eliminant l’absis gòtic. Finalment, entre els anys 1982 i 1993 es va rehabilitar.
Sant Julià d’Altura, data del segles XI i XII, tot i que només en resta el mur de ponent i el de tramuntana. L’edifici actual és d’una nau i absis no diferenciat. Sobre el mur de ponent, de dos metres de gruix, hi ha el campanar de torre, amb base quadrada i cos de vuit cares. Al s. XII es va allargar la nau fent-hi un absis de planta semi-circular. Té campanar de paret sobre el mur de ponent. Entre els s. XIII i XIV s’amplià un cos a migdia i el campanar passà a ser de torre. Entre els anys 1611 i 1618 s’amplià la nau, s’eliminà l’absis i s’alçà el cos vuitavat del campanar.
Sant Iscle i Santa Victòria, data del segle IX o X. L’edifici actual és d’una sola nau de planta rectangular i teulada inclinada d’un sol pendent El volum construït original era molt petit. Només queden restes de murs integrats en els murs actuals. L’any 1872 l’edifici va deixar de tenir funcions religioses.
Cristina Campreciós Layola
Resum de la conferència pronunciada el dia 27 de novembre 2019 per en Joan Codina i Bernaus enginyer tècnic i Historiador, sobre: L'ESCULTURA ROMÀNICA DEL SEGLE XII A TOLOSA, CATALUNYA i PISA.
El conferenciant Joan Codina.En la conferència d’avui, Joan Codina ens vol donar una idea general de l’esclat que va existir durant el segle XII (1.120 - 1.200) de l’art escultòric a Tolosa, Catalunya i Pisa. Després de realitzar una introducció històrica de la societat Occitana, del casal de Barcelona i de la ciutat de Pisa, anirà mostrant en el decurs de l’exposició, les fotografies amb els treballs més representatius d’aquest moviment. L’escultura romànica es va anar desenvolupant principalment en aquelles ciutats que van formar part de les rutes de pelegrinatge cap a Santiago de Compostela. El treball en aquest segle es caracteritza per tenir unes pautes comunes, com són el retorn a l’ideal escultòric grec i romà, el treball del marbre amb trepà de punta de ferro i la creació de figures molt expressives i molt més elaborades que tindran sensació de moviment. Tot fet en peces arquitectòniques com capitells, llindes i portalades. La temàtica escultòrica mostrarà temes reals i fantàstics. Cada lloc tindrà el seu mestre escultor, tot i que es podran desplaçar per complir encàrrecs en altres ciutats. En alguns casos podrem saber-ne l’autor per la signatura del treball. Destaquem de Tolosa quatre esglésies, la Daurade, “Saint Etienne”, “Saint Sernin” i l’abadia de Moissac, totes amb les escultures del mestre Gilabertus, principalment. De Catalunya, Santa. Maria de Ripoll, la Mare de Déu del Claustre de Solsona, Santa Maria dels Àngels de Cabestany i el priorat de Serrabona, al Rosselló, amb els escultors Gelabertus, el mestre de Cabestany i el mestre de Serrabona. I, finalment, de l’escola pisana, destacà la catedral de Mòdena, “San Zeno di Verona” i “San Leonardo al Frigido”, amb el mestre Wiligelmo de Mòdena i els seus deixebles.
Cristina Campreciós Layola:
Resum de la conferència pronunciada el dia 6 de novembre 2019 per en Marc Sureda Jubany , doctor en Història sobre:
LA CATEDRAL ROMÀNICA DE SANT PERE DE VIC.
Després de realitzar una extensa introducció històrica del context de l’època en què va viure l’abat Oliba, en relació a l’arquitectura del moment, Marc Sureda ens explica com s’ha arribat a conèixer l’edifici desaparegut de la catedral romànica de Vic, en base a dues pautes. Primer, s’ha partit d’una sèrie d’esglésies-model que han estat el patró constructiu i arquitectònic necessari per poder definir l’edifici objecte. Es el cas de Sant Vicenç de Cardona, Sant Ponç de Corbera i Sant Bartomeu de Llaés, on es manté la mateixa estructura, tipologia de planta i distribució dels seus elements, sent coetanis del segle XI. Segon, existeixen prou testimonis arqueològics i documentals que donen molt bona idea de com podria ser l’antiga església. Les excavacions realitzades l’any 1956 per Eduard Junyent van deixar a la vista els murs d’una sola nau. I els documents trobats expliquen la capçalera, tant interior com exterior. Així doncs, l’església romànica vindria a ser un edifici d’una sola nau i transsepte, amb alçada propera als vint metres, amb les teulades a dues aigües situades al mateix nivell. Sobre el creuer hi hauria un cimbori de planta vuitavada. La façana presentaria arcuacions d’estil llombard sota el ràfec, alguna lesena i una rosassa. La capçalera tindria un absis central i dues absidioles per banda, conformant set nínxols en l’interior de l’absis. Els murs estarien arrebossats i pintats amb calç tant dins com fora, i l’interior de l’àbsis es revestiria amb pintures al fresc, on un Pantocràtor presidiria la volta de l’altar. La portalada d’entrada, malgrat les poques restes trobades, bé que podria ser com la de Ripoll. El campanar, la cripta i la sala capitular, millor que vagin a visitar-los, ja que són els tres únics testimonis que n’han quedat dempeus.
El conferenciant Marc Sureda.
Cristina Campreciós Layola:
OBERTURA DE CURS 2019-2020. Resum de la conferència d’obertura del curs pronunciada per na Montserrat Pagès i Paretas, doctora en Història de l’Art, el dia 25 de setembre de 2019, sobre:
LES PINTURES ROMÀNIQUES D'ESTAMARIU.
Dins l’absis central de l’església dedicada a Sant Vicenç d’Estamariu, es conserva l’única pintura mural de la comarca que es pot veure restaurada originalment in situ. Es la troballa més important d’aquest segle XXI, ja que daten de l’any 1134. Sembla que podrien haver estat pintades pel Mestre de Pedret, a qui també se li atribueixen les obres de Sant Pere del Burgal, Santa Maria d’Aneu i Sant Joan de Tredòs, per semblança en el seu estil pictòric. La Doctora Pagès ens informa que les pintures descobertes contenen els elements de la decoració pròpia dels altars romànics amb dos conjunts d’imatges, les escenes de la teofania situada sota la conca absidal i les escenes de caràcter terrenal en les parets de l’absis. Sota la volta s’ha conservat poc menys de la meitat de l’escena del Pantocràtor on es poden veure els peus i l’arc inferior de la màndorla, dos evangelistes, el lleó de Sant Marc i el brau de Sant Lluc, restes de l’àliga de Sant Joan i un arcàngel per banda. Separant ambdós conjunts destaca una sanefa que conté imatges de caps de màrtirs alternades amb animals simbòlics, acompanyats d’un fragment de l’Apocalipsi que en parla dels màrtirs de l’anyell. Per davall, el conjunt terrenal ens mostra a Maria amb les mans en posició d’oració, i als apòstols Pere i Pau, així com una quarta figura encara per descobrir. La part inferior de l’absis arran del sòl, conté el cap de la màrtir Santa Àgata.
Resum de la conferencia pronunciada el 12 de juny de 2019 per na Anna Balaguer Prunés, doctora en història en estudis de numismàtica, amb el títol:
DE LA MONEDA CAROLÍNGIA A LA DELS COMTATS CATALANS.
L’any 768 Carlemany arriba al poder i emprèn una primera reforma monetària, deixant una sola moneda en circulació i no vàries com hi havia fins aleshores. Entre el 768 i el 781 emetrà moneda nova, però es farà en plata per manca d’or. Occident en aquells temps no disposava de prou mines d’or i tenia una escassa activitat extractiva i comercial del metall. La majoria marxava cap a Orient on hi havia més diners per pagar-lo. La manca d’or en els Comtats catalans coincidirà a més, amb el saqueig de Barcelona per part dels normands i la manca de joiers que treballin el metall. L’any 801 les tropes carolíngies entraren a Barcelona i cinc anys després es feu una segona reforma monetària millorant el pes de les monedes de plata. L’any 814 Carlemany serà coronat rei i encunyarà moneda d’or amb la seva efígie. Aleshores crearà un sistema monetari que amb els anys, serà adoptat per la majoria de països Occidentals i que estarà en vigor a Catalunya fins ben entrat el segle XIX. Els Comtats Catalans a finals del segle X ja emetien moneda pròpia, i la primera peça encunyada es feu a Girona l’any 829, just després que la ciutat s’hagués alliberat del regne franc. Barcelona, Empúries i Roses van ser les Seques catalanes on s’hi va encunyar moneda. Durant el anys d’invasió islàmica la moneda era bilingüe, tenia una cara escrita en àrab i una en llatí, i moltes es van confeccionar en tallers itinerants que seguien les guerres de reconquesta.
Cristina Campreciós Layola:
Resum de la conferència que va pronunciar el dia 22 de maig de 2019 l'historiadora n'Àngels Casanovas i Romeu, conservadora del Museu d'Arqueologia de Catalunya, amb el títol:
EL CORALL ROIG A LA CATALUNYA MEDIEVAL. En època medieval els catalans explotaven i controlaven el negoci del corall entorn del Mediterrani, competint amb holandesos, marsellesos, corsos i genovesos. Els ports principals de comerç a casa nostra eren el cap de Creus i Begur, així com Sardenya i Sicília més enllà de les actuals fronteres. El comerç de corall proveïa el mercat intern, però també la ruta Asiàtica cap a Egipte, Damasc, Síria i Alexandria. Castella esdevingué el segon comprador en importància.
També ens parla sobre l’ús del corall, destinat principalment a joieria i a la confecció de rosaris, que seran utilitzats tant per cristians com per altres religions que l’empraran per comptar. Es podran veure en les pintures de retaules gòtics en forma de penjolls i collarets portats per Sants i divinitats. Serà utilitzat per les farmàcies dins de fórmules magistral atès que es creia que tenia propietats curatives i al segle XVI se’n redactarà un tractat mèdic. Això incrementarà les seves vendes, duent a l’enriquiment de tractants i comerciants, així com d’algunes ciutats exportadores, ja que el corall pagava taxes cada vegada que entrava i sortia d’un port.
Cristina Campreciós Layola:
L'església romànica de Barberà del Vallès ja torna a lluir la seva joia ... Aquest abril de 2015 hem pogut veure que ja han tret l'estructura metàl·lica que molestava tant la visió de les pintures murals. Van explicar que les pintures també havien estat restaurades. Les obres, realitzades a través de la Generalitat de Catalunya, varen consisitir en reforçar la fonamentació de la capçalera i refer la impermeabilització de la teulada, també es van canviar els vidres de les finestres dels absis. De tota manera també ens van dir que l'edifici estaria tancat aquest mes d'agost per tal de poder completar els treballs a la resta de la nau.
Sintesi de la conferència pronunciada el dia 22 de gener de 2014 per l'historiadora n'Àngels Casanovas i Romeu, Durant la qual ens va fer conèixer les últimes novetats en l'estudi dels grafits medievals a Catalunya amb una conferència que la va titular:
ELS GRAFITS MEDIEVALS: UN LLENGUATGE DIFERENT. n'Àngels Casanovas en un moment de la conferència.
Imatge de la conferència.
El diumenge, 17 de febrer de 2013, com estava previst es va fer la visita que ens guià el mateix Dr. Joaquim Graupera. Sobre el terreny ens mostrà alguns dels edificis preromànics dels quals ens havia parlat a la conferencia esmentada. Per aquest ordre visitàrem Sant Cristòfol de Cambrils, Sant Salvador de Vilassar de Dalt, Sant Pere de Clarà, del terme d’Argentona i Sant Andreu d’Òrrius. Les tres primeres són de propietat particular i hem d’agrair als propietaris que ens hagin permès de visitar-les i que les tinguin molt ben conservades. També ens hem d’agrair que se’ns hagi facilitat l’entrada, un diumenge a la tarda, a l’església parroquial de Sant Andreu d’Òrrius. El Dr. Graupera ens ha sorprès de nou, per la seva preparació i per la pedagògica manera d’explicar-nos la història d’aquests conjunts, que han servit també d’exemple i d’excusa per parlar de l’arquitectura preromànica del Maresme.Un moment de la visita, St Salvador de Vilassar de Dalt.
Trobareu més informació a “Full 125 - Maresme” en l'apartat "Publicacions" d’aquesta mateixa web i a quimgraupera.blogspot.com.es
Els Amics de l’Art Romànic de Sabadell homenatgien Josep Calvet i el nomenen President Honorari. Dimecres, 16 de gener de 2013, al Museu d’Història, seu dels Amics de l’Art Romànic de Sabadell, es va retre un emotiu acte de reconeixement a Josep Calvet, el més veterà dels seus socis fundadors, per la seva trajectòria i dedicació continuada a l’entitat, i se’l nomenà President Honorari. Actualment, quan és apunt de complir 99 anys, continua essent-ne el tresorer i assistint a les dues reunions setmanals de l’entitat, i a totes les conferències i excursions que se celebren cada més, durant tot el curs. L’acte es va celebrar, per sorpresa de l’homenatjat, després de la projecció d’un parell de vídeo-reportatges de visites culturals de l’entitat per part de l’actual president dels Amics del Romànic, Lluís Fernàndez. Maria Puig, vocal de la junta directiva fou l’encarregada de lliurar a l’homenatjat, com a recordatori, un quadret amb una reproducció artística en relleu de Sant Climent de Taüll, amb la inscripció:
Els Amics de l’Art Romànic de Sabadell a un dels seus socis fundadors, Josep Calvet Pratginestós, en agraïment a la seva dedicació continuada i amb motiu de nomenar-lo President Honorari. Sabadell, 16 de gener de 2013 Per acabar es lliurà un ram de roses a l’esposa de Josep Calvet, Carme Puig, per la seva llarga tasca de correctora lingüística de l’entitat. La sala d’actes del Museu s’ompli a vessar amb els nombrosos socis dels Amics del Romànic, el director i quatre tècnics del Museu d’Història, i una representació de la Unió Excursionista de Sabadell, entitat a la qual ha col•laborat també Josep Calvet. <Imatge de l’homenatge.
Entrega de la placa al Sr. Calvet.
Imatge de la conferència.
Escena de l'entrada del rei Jaume I a València.
Hi van ser presents -els Amics de l’Art Romànic de Barcelona - els Amics de l'Art Romànic del Bages - els Amics de l'Art Romànic de Berga - l'Institut d’Estudis Penedesencs - els Amics de l'Art Romànic de Sabadell, entitat organitzadora.
La trobada va tenir lloc el passat dia 24 de març de 2012. Els assistents es concentraren al matí a l’església del Monestir de Sant Cugat on, després d’unes paraules de benvinguda de Lluís Fernàndez, president dels Amics de Sabadell s’adreçà als presents Mn. Blai Blanquer, rector de Sant Cugat. Amb ell s’iniciaren les explicacions sobre la història del temple. Immediatament, 4 guies del Museu de la població, coordinats per Gemma Martínez iniciaren el recorregut guiat per les dependències del Monestir i una breu visita al centre antic de la població.
Havent dinat en un restaurant de la població es dirigiren a Barberà del Vallès per a visitar l’església romànica de Santa Maria. La visita i explicacions de l’edifici anaren a càrrec de Josep M. Masagué, secretari dels Amics de Sabadell, mentre el conjunt pictòric de l’interior feu explicat minuciosament per la Dra. Francesca Espanyol, presidenta dels Amics de l’Institut d’Estudis Catalans
L’acte de comiat, molt breu, se celebrà al Centre Cívic de Ca n’Amiguet de Barberà del Vallès. Hi participaren Lluís Fernàndez dels Amics de Sabadell, Francesca Espanyol dels Amics de Barcelona, Joan Badia dels Amics del Bages, Pilar Terrada de l’Institut Penedesenc i la regidora de cultura, de Barberà, Maria Teresa Colomer.
Sabadell, 24 de març de 2012Els participants de la trobada davant de Santa Maria de Barberà.
Cent vuitanta persones de tot Catalunya, interessades per l’art romànic, s’han reunit aquest diumenge al monestir de Santes Creus. A la trobada, que ha estat convocada pels Amics de l’Art Romànic, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans, de Barcelona hi ha assistit els de Sabadell, els del Penedès, els del Berguedà i els del Bages. És la primera trobada d’aquest tipus que es fa a Catalunya.
En el decurs de la trobada s’ha fet una visita al monestir de Santes Creus i una altra a l’església de Sant Ramon del Pla de Santa Maria. La fotografia correspon a l’interior d’aquesta església.
S’ha compartit experiències en referència a l’activitat de les diferents associacions.
Sabadell, 18 d’abril de 2010
CONFERÈNCIA17 de març de 2010. S’ha celebrat la conferència de l’arqueòleg gironí Jordi Merino, amb el títol de Sant Quirc de Colera i Castelló d’Empúries. Del conjunt de Sant Quirc de Colera informà de la situació on no és possible l’accés a causa de les excavacions arqueològiques actuals i de la impossibilitat d’arribar-hi en autocar, la qual cosa fa que s’hagi hagut d’anular la visita prevista. Respecte de Castelló d’Empúries va començar fent un repàs als fets històrics des de la primera data documental que se sap (any 879). Passà després a fer una descripció de la població, especialment dels llocs d’origen medieval, amb una especial atenció a la gran basílica de Santa Maria de Castelló, anomenada, amb raó, la catedral de l’Empordà.Imatge de la conferència.
Imatge de la conferència.
Imatge de la catedral de Santa Maria.
Imatge de la conferència.
Portada del llibre.
Monument funerari de Favara.
Imatge d'Ulldecona.
Imatge de la sala del museu.
El conferenciant en Francesc Villegas.
La conferenciant na Mercè Argemí.
Imatge de la sala.
Imatge de Sant Quiro abans de la neteja.
Imatge de Sant Quiro després de la intervenció.
Façana de l'església de Sant Martí de Sorribes actual
Part del mur medieval, que es pot veure per sobre de la volta de la nau lateral de migdia, amb una finestre paredada
Se sabia, de fa molts anys, que l'església era edificada a sobre d'una vil•la romana. Arran de l'excavació s'ha pogut datar amb precisió: època republicana, segles II i I abans de Jc. El fet que fos destruïda per un incendi ha fet que es conservessin millor les seves restes, segons els arqueòlegs.
Cal recordar que durant les excavacions que varen precedir a aquestes es posaren al descobert un conjunt de sepulcres molt rics, amb estris i aixovars que a parer de Jordi Roig podrien pertànyer a rituals templers.
Recentment s'ha proposat de convertir el jaciment de Sant Pau de Riu-sec en parc arqueològic de la Universitat Autònoma de Bellaterra.
El conferenciant Carles Sánchez Márquez.
El conferenciant Pere Rovira Pons.La pintura mural al fresc és el procediment pictòric propi de l’època romànica, composat per una base d’un estuc de calç lliscada encara fresca i uns pigments que reaccionen per carbonatació, deixant un suport decoratiu resistent al pas del temps. D’aquí que hagin arribat fins als nostres dies parts dels conjunts murals, que decoraven moltes esglésies. L’any 1907 comencen les primeres missions arqueològico-jurídiques organitzades per l’IEC, en les que hi participen Josep Puig i Cadafalch, Guillem M. de Broca, Mn. Gudiol, Josep Goday i el fotògraf Adolf Mas, per valorar el patrimoni romànic de la Vall de Boí. A partir d’aquell moment la junta de Museus encarrega còpies de les pintures murals conegudes que van servir posteriorment a l’IEC per il•lustrar els fascicles de la col•lecció “pintures murals catalanes”. Entre el 1907 i el 1921 es donaran a conèixer els conjunts murals romànics d’unes tretze esglésies, fet que també incentivà el comerç internacional d’art. Arran d’aquesta propaganda, l’any 1919 el comerciant nord-americà Ignasi Pollak compra i fa arrencar les pintures murals de Santa Maria de Mur, les quals foren adquirides per Lluís Plandiura, col•leccionista Barceloní i venudes en subhasta a New York. Foren adquirides pel Museu de Boston, on encara romanen. La Junta de Museus en assabentar-se que la situació afectava dotze conjunts més va intentar frenar-ho declarant-los monument Històrico-artístics, fet que es produí massa tard, el 1920; per poder salvar les de Mur. Després va haver de negociar amb Ignasi Pollak (amb un préstec de la Societat Fàbrega i Recasens) l’arrencament, compra i trasllat al museu d’art i arqueologia de Barcelona de la resta de pintures murals. L’arrencament d’aquest conjunt de pintures de les esglésies es feu entre el 1920 i el 1923.
Monteserrat Pagès en la conferència.
Absis de Sant Miquel.Cúpula de Santa Maria.
n'Àngels Casanovas en un moment de la conferència.
Imatge de la conferència.
Un moment de la visita, St Salvador de Vilassar de Dalt.
Imatge de l’homenatge.Entrega de la placa al Sr. Calvet.
Imatge de la conferència.Escena de l'entrada del rei Jaume I a València.
Els participants de la trobada davant de Santa Maria de Barberà.
Imatge de Santes Creus.
Imatge de la conferència.
Imatge de la conferència.Imatge de la catedral de Santa Maria.
Imatge de la conferència.Portada del llibre.
Monument funerari de Favara.Imatge d'Ulldecona.
Imatge de la sala del museu.El conferenciant en Francesc Villegas.
La conferenciant na Mercè Argemí.Imatge de la sala.
Imatge de Sant Quiro abans de la neteja.Imatge de Sant Quiro després de la intervenció.
Façana de l'església de Sant Martí de Sorribes actualPart del mur medieval, que es pot veure per sobre de la volta de la nau lateral de migdia, amb una finestre paredada